IDeaRi

S’és monitor i monitora perquè es vol, evidentment. Perquè volem. Perquè també ens gratifica, com a individus conscients, actius i lliures, allò que fem. Perquè emocionalment ens sentim més realitzats, més plens de vida, compartint tantes estones amb aquells que són més joves que nosaltres, i amb els qui, entre tots plegats, tant podem aprendre. I tant aprenem. I que tant poden aprendre.

Quan ens dediquem a l’esplai és perquè ens fa l’efecte que, a més de gaudir nosaltres mateixos, hi ha alguna cosa que no va tal com hauria d’anar. Tal com hauria d’anar des d’una perspectiva humanista i democràtica, és a dir, tal i com hauria d’anar un sistema d’adquisició de les eines fonamentals per esdevenir persones lliures i conscients, desinhibides i amb capacitat crítica, enfocat de cara a fornir a tothom els mínims de bagatge per assolir una vida el més digna i feliç possible. Això vol dir que, vulguem o no, la formació en el temps lliure substitueix alguna mancança en el procés de transmissió de valors que desenvolupen les institucions socials que més directament influeixen el món dels infants.

La tasca dels monitors és d’acompanyament. [… ]Fer camí per ajudar a ser. Per rebatre la reducció unidimensional que, cercant tan sols futurs consumidors, espectadors passius dels models de l’ordre social, intenta impedir que els individus es formen en tant que éssers i que es valoren com a tals, i que puguen omplir el seu temps lliure, amb les seves pròpies aptituds, capacitats i realitzacions. Que els nens i nenes sàpiguen ésser, més que no pas tenir, a l’hora d’enfrontar els seus temps vitals.

La formació humanista, solidària i lliure, la fem entre tos, perquè hi som voluntàriament. No ha de fer cap vergonya reconèixer que també correm el risc d’equivocar-nos, que és el risc feliç de la llibertat d’actuació, si és que el sabem impulsar. I, per això, els monitors han de ser pedagògicament sincers. Els monitors no han de tenir cap mena de restricció per saber-se més capaços de proposar, de seduir i de persuadir, si ho fan sabent que, davant seu, tenen éssers que no són més que còmplices en un mateix procés formatiu del que depèn, també, la bona salut de la comunitat. I com que la bona salut de la comunitat és indestriable del comportament democràtic, les eines de la persuasió i de la complicitat, que no de la imposició autoritària, per mitjà del joc, del diàleg, de la descoberta, de la companyonia, de l’aventura, de la imaginació i del risc –intel·lectual més que no pas físic– esdevenen col·laboració i aprenentatge compartit, com en qualsevol altre procés educatiu que ho siga de debò.

¿Quina millor escola de formació ètica, cívica i humana, que la de l’aprenentatge continu i integral en el temps lliurement escollit?

A més formem part de la Casa de Joventut La Maranya, una associació que no perd el seu sentit reivindicatiu, perquè no podem canviar les coses si no ho intentem. Som conscients que nosaltres sols no anem a canviar res, però que res canviarà sense nosaltres!

Pensem en la solidaritat, perquè volem i també tenim obligació, ajudar a construir un món on la pau i el respecte tinguen major pes. Lluitem per disminuir les diferències Nord-Sud, per un repartiment just de la riquesa!

Defensem la igualtat. Perquè aquella égalité demandada al 1789 , encara no és patent. Treballem per la igualtat de sexes, d’accès als recursos, d’oportunitats…Per una igualtat real.

Som una Casa de Joventut laica, i això vol dir que pots creure en el que tu decidisques. Fins i tot pots ser ateu/atea, i no creure en res. A nosaltres ens dona igual, les creences són una cosa privada.

Estem contra el racisme i la xenofòbia. Ens agrada ser diferents per aquest motiu defensem les minories, i treballem per una interculturalitat. Tots hem d’aprendre moltes coses, perquè tots n’hem d’ensenyar moltes.

Defensem una cultura diferent, una cultura lliure, creada per nosaltres mateixos. Cultura de barri, en xicotets grups, no cultura de masses, ni cultura consumista, ni cultura elitista. Treballem per una cultura que transforme, cultura alliberadora.

La democràcia és imperfecta, i això tots ho sabem. Però és la única eina que tenim per organitzar la societat, ara per ara. Reclamem el dret a participar activament de la vida social i política del nostre poble, a usar els recursos públics que l’administració te l’obligació de posar al nostre abast. Responsabilitat de fer-ho.

“Lluitar per la llibertat és ésser ja lliure” Pierre Fougeyrollar.

Pensem que el planeta no està en el seu millor moment. Sembla que podem explotar-lo indefinidament. Defensem el medi ambient començant per aquells espais que tenim més a prop. Cada arbre, cada parc…

Rebutgem la violència psíquica, física, de gènere, bullyng…Però sobretot la violència estructural, sovint silenciosa, que provoca les injustícies socials!

Tot dret no universalitzat no és un dret, és un privilegi. El nostre consum afecta de manera determinant a la situació d’altra gent al planeta. “Si tots els indis tingueren un cotxe aparcat a la porta com fem els europeus, caldrien 3 planetes per a poder fabricar-los” Galeano. Diem no al consumisme, volem un consum crític, consum responsable. Rebutgem l’explotació infantil, rebutgem la pèrdua de molts drets per nàixer en llocs diferents.

Dubtem que les coses siguen com ens les conten. Pensar críticament és dur, però hem de fer-ho abans que altres decidisquen. No es pot prendre decisions sense reflexió. Reconeixem el com la única via per millorar la societat.

Anuncis

TrackBack URI

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: