esplai cataflai benicàssim

“L’educació ha de ser l’eix vertebrador de qualsevol proposta de canvi social. Els obstacles a la millora de la societat es troben en els nostres valors i en les actituds que se’n deriven. És per aquesta raó que la tasca de l’educació popular esdevé una eina imprescindible”

Francesc Ferrer i Guàrdia

Quan escoltem parlar d’educació tots pensem en l’escola. Però, no és l’escola que actualment coneixem qui, de forma general, ha heredat els valors del pensament laic i progressista. Podríem trobar els antecedents d’una pedagogia alliberadora en les activitats dels centres republicans federals al segle XIX. Molts d’ells van anar generant escoles obreres i populars per als treballadors.

La renovació pedagògica dels anys 60 i 70 va impulsar la lluita per una escola democràtica. Al no poder-se expressar institucionalment a les escoles franquistes va haver de buscar els seus espais alternatius. Per una banda, a la xarxa d’escoles privades i, per l’altra, al temps lliure infantil i juvenil, bàsicament als esplais i agrupaments al redós de les Associacions de Veïns i de l’església catòlica en ser aquesta l’única institució protegida pel règim nacional-catòlic.

L’acció per l’educació en el temps lliure, l’acció dels monitors de l’esplai, és un fet de dimensions pedagògiques fonamentals. Com en qualsevol altra acció pedagògica entesa de manera lliure i humanista, es tracta d’afavorir el procés d’autonomia dels subjectes –els xiquets i les xiquetes– que en són, en primera i última instància, els seus protagonistes i els únics que li poden arribar a donar sentit.

S’és monitor i monitora perquè es vol, evidentment. No fan falta explicacions de caire teòric. Perquè volem. Perquè també ens gratifica, com a individus conscients, actius i lliures, allò que fem. Perquè emocionalment ens sentim més realitzats, més plens de vida, compartint tantes estones amb aquells que són més joves que nosaltres, i amb els qui, entre tots plegats, tant podem aprendre. I tant aprenem. I que tant poden aprendre.

[...] De l’escola, la majoria dels nens en reben avui una influència menor. El seu pes a l’hora de contribuir a la formació de la consciència i dels possibles models de comportament social és clarament inferior al de l’empresa, la publicitat, els mitjans de comunicació, preferentment la televisió, la família o grup immediat i els grups de relació espontanis.

text complet: ser-monitor-avui-dia.doc

Laïcitat

Origen de la laïcitat.

La laïcitat és un moviment a favor de la llibertat de la persona. Nascuda amb la Il·lustració i amb l’impuls de democratització i reforma de la societat originat per la Revolució Francesa, la laïcitat vol, en el pla polític i social, la llibertat personal de tots i cada un dels ciutadans.

Què és la laïcitat?

Avui, si hom s’identifica com a partidari de la laïcitat és possible que se’l titlle negativament: d’anticlerical o, pitjor, d’antireligiós. La resposta seria precisar que laïcitat no és sinònim de negació de la religió, des del punt de vista de la llibertat de cada individu per creure en qualsevol religió o ideologia. La laïcitat defensa apassionadament la llibertat de pensament i de consciència. [...]

En tots aquells moments històrics en què les institucions eclesiàstiques han intentat imposar socialment la seva concepció del món han existit veus de protesta que han defensat el lliure albir de la persona. La creença en el dogma o l’autoritat o el fet de postular l’existència d’una veritat absoluta per revelada, són irreconciliables amb els valors que s’identifiquen amb la idea de llibertat individual.

La laïcitat és un mètode.

La laïcitat, en la mesura que vol indicar vies per pensar i opinar d’una manera més lliure, és una actitud. En el món contemporani, la laïcitat continua ajudant a vertebrar una cultura antiautoritària i de la solidaritat. Replanteja constantment alternatives per contribuir a la llibertat i a la capacitat de decisió i elecció dels individus en qualsevol societat. A diferència d’altres orientacions del pensament social i polític, la laïcitat, mitjançant el lliure examen, es qüestiona també els seus propis punts de vista i les seves conclusions.

La laïcitat es manté gràcies al debat plural, amb progressos i amb retrocessos, amb avanços i equivocacions. El que distingeix la laïcitat com a moviment a favor de la llibertat és creure que el progrés i l’emancipació de la persona no es derivaran automàticament de cap credo, sinó de la creació d’un espai públic, comú a tothom, en el qual desapareguen els lligams coactius, l’alienació i la ignorància, un espai públic des d’on “florisquen mil flors” i “competisquen entre si mil escoles”.

Progrés

Llibertat i igualtat.

És des de l’horitzó humanista, que el pensament laic ha tendit a preocupar-se de les condicions socials que fan possible la realització dels drets humans. Aquests drets són per a tots i cada un dels individus d’una comunitat, independentment del grup social en què estiguen inserits. S’assoleix la igualtat davant de la llei i es reconeix un catàleg de garanties fonamentals. Són les anomenades “llibertats civils” –de moviment, de reunió, d’expressió, d’associació–, que eren reivindicacions centrals de l’esquerra democràtica durant el segle XIX.

El moviment laic ha propugnat que cal passar de la llibertat entesa com a absència de coerció –llibertat de fer– a la llibertat entesa com a autoemancipació –llibertat de poder fer. Mentre la primera implica només el reconeixement institucional de la llibertat individual per realitzar una acció, la segona implica que una vegada es decideix realitzar tal acció, no han d’existir impediments ni condicionaments socials externs per dur-la a terme. Un cop la persona és lliure, ha de poder exercir la llibertat.

Igualtat d’oportunitats.

Encara que en una societat es reconega la llibertat de fer tal cosa o tal altra, l’exercici de l’esmentada llibertat només és possible en un context d’igualtat d’oportunitats. El concepte d’igualtat d’oportunitats designa les possibilitats d’elecció i les alternatives d’acció realment existents en l’estructura social. Les dificultats d’elecció, ja siguen materials o de pressió social, no han de poder coartar la llibertat. En una significació més àmplia, la “llibertat de poder fer” expressa també que la llibertat no s’ha d’entendre només en el sentit que no hi haja prohibicions legals sinó com a autorrealització personal.

descarrega el text complet,

IDEARI LAIC I PROGRESSISTA

IDEARIO LAICO Y PROGRESSISTA